Els primers reblons eren petits tacs de fusta o d'os, i les deformacions metàl·liques més antigues conegudes poden ser els avantpassats dels reblons que coneixem avui. Sens dubte, són el mètode més antic conegut d'unió de metalls, que es remunta a l'ús més antic de metalls mal·leables. Per exemple, durant l'Edat del Bronze, els egipcis utilitzaven reblons per subjectar sis peces en forma de ventall de fusta-a la vora exterior d'una roda ranurada, i els grecs, després de fosar amb èxit grans estàtues de bronze, van utilitzar reblons per unir els components.
El 1916, quan HV White de l'empresa britànica de fabricació d'avions va obtenir per primera vegada una patent per a reblons cecs que es podien reblar des d'un costat, pocs van anticipar la seva aplicació generalitzada. Des de maquinària aeroespacial fins a maquinària d'oficina, productes electrònics i equipament esportiu, els reblons cecs s'han convertit en un mètode eficaç i robust d'unió mecànica. Tot i que la data exacta d'invenció dels reblons buits no està clara, es van inventar per a equips, específicament per a arnesos de cavalls, al voltant del segle IX o X dC. Els arnesos reblats, com peülles clavades, alliberaven els esclaus del treball pesat. Els reblons també van donar lloc a molts invents importants, com ara les alicates de ferro per als treballadors del coure i el ferro i les tisores d'ovelles.