El moviment del material dins del cargol de l'extrusora s'estudia en tres segments i, per tant, el disseny del cargol sovint es segmenta en conseqüència. Com que cada segment és un canal continu, en producció real, sempre que es compleixin els requisits, no sempre és necessari dividir el cargol en tres segments. De fet, alguns cargols només tenen dos segments i alguns no tenen cap segment. Per exemple, quan s'extrudeixen materials altament cristal·lins com el niló, només es necessita un segment d'alimentació i un segment d'homogeneïtzació. Per als cargols generals que extrueixen clorur de polivinil tou (PVC), es pot utilitzar un únic segment de compressió, sense necessitat d'alimentació i homogeneïtzació de segments.
La segmentació del cargol es deriva de l'experiència i depèn principalment de les propietats del material. La longitud del segment d'alimentació pot oscil·lar entre el 0 i el 75% de la longitud total del cargol. En termes generals, és més llarg quan s'extrueixen polímers cristal·lins, seguit dels polímers amorfs rígids, i el més curt per als polímers amorfs tous. La longitud del segment de compressió sol ser del 50% de la longitud total del cargol, amb les excepcions de niló i PVC suau esmentades anteriorment. Quan s'extrudeix polietilè, la longitud del segment d'homogeneïtzació pot ser del 20-25% de la longitud total. Tanmateix, per a determinats materials-sensibles a la calor (com ara el clorur de polivinil), el material no ha de romandre en aquesta secció durant massa temps i es pot ometre la secció d'homogeneïtzació. Algunes extrusores d'alta velocitat fins i tot utilitzen una longitud de secció d'homogeneïtzació del 50%.