Un cargol (un ancoratge) és un element de fixació que consta d'un cap i una tija roscada, utilitzat principalment en la fabricació de maquinària i l'enginyeria de la construcció. La seva funció principal és connectar i assegurar les peces amb forats passants enganxant-se amb una femella, ancorant les peces connectades a un substrat de formigó.
El cos principal de la fixació consta d'un cap i una tija roscada. La tija és cilíndrica i té rosques externes, que han de passar pel forat passant de la peça connectada abans de cargolar-la a la femella. Com a derivats dels cargols, els ancoratges s'utilitzen habitualment per ancorar connexions entre estructures d'acer i fonaments de formigó per millorar l'estabilitat estructural.